Le Salaire de la peur, Julliard, 1950. En castellano, El salario del miedo, Debate, Madrid, 1990 (con prólogo de Manuel Vázquez Montalbán). Reeditado por Contraseña en 2011. En catalán, El salari de la por, traducido por Miquel Martí i Pol en 1968, Edicions 62.
Le destin sait ce qu ' il fait, il est même méticuleux .
De quelle couleur est donc la peur ? Sûrement pas bleue, toujours. Blanche ? Grise ? Chinée rose et vert ? La peur est un liquide incolore, inodore et insipide.
La patience, vertu des forts. Il fallait tout reprendre dès le début, doser la peur et le sentiment de l'honneur, le convaincre en un mot d'accepter la règle du jeu qui était de mourir pour de l'argent, au point où ils en étaient. Ou du moins très probablement :il y en a qui passent à travers, parfois...
22-11-2003+21-01-2023: SALVEU-ME ELS ULLS
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.
Tota altra cosa em doldrà menys, potser
perquè dels ulls me'n ve la poca vida
que encara em resta i és pels ulls que visc
adossat a un gran mur que s'enderroca.
Pels ulls conec, i estimo, i crec, i sé,
i puc sentir i tocar i escriure i créixer
fins a l'altura màgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida
i en cada mot vull que s'hi senti el pes
d'aquest cos feixuguíssim que no em serva.
Pels ulls em reconec i em palpo tot
i vaig i vinc per dins l'arquitectura
de mi mateix, en un esforç tenaç
de percaçar la vida i exhaurir-la.
Pels ulls puc sortir enfora i beure llum
i engolir món i estimar les donzelles,
desfermar el vent i aquietar la mar,
colrar-me amb sol i amarar-me de pluja.
Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viuré, bo i mort, només en la mirada.
Martí i Pol, Miquel
Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003
Poeta
No comments:
Post a Comment